Cultura lliure i programari lliure

En aquest tema he aprés moltes coses que no sabia sobre els programes informàtics, com per exemple, que cada programa té el seu codi font. Aquest és el codi que configura el programa i si tenim accés a ell el podem modificar i millorar.
Hi ha dos tipus de programaris, el lliure i el privat. La diferència que hi ha entre ells és que el programari lliure, "software lliure", és gratis i ens permet tenir accés al codi font del programa de manera que, tenim total llibertat per usar-lo, estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats, redistribuir-lo i introduir-hi millores. Un exemple de programari lliure és el Firefox.
En cambi, el programari privat no ens deixa l’accés al codi font del programa, és a dir, no hi ha manera de modificar-lo ja que les empreses que disenyen aquests programes només ens donen el codi executiu, no el font. A més, si vols tenir el software actual has de pagar quantitas de diners cada cop més elevades.

La majoria de les vegades, alhora de fer un treball s’agafen imatges o idees que es troben per internet, les quals ni citem qui és l’autor. Per això, m’ha semblat interessant l’organització Creative Commons. Ja que permeten la lliure distribució d’un treball, però l’autor d’aquest pot dir el que vol i el que no vol que es faci amb ell, hi ha una licencia. A més, com diu l’article del País “"Free" no significa "gratuito" sinó "libre", de libre distribución. Es posible vender un trabajo con licencia copyleft y permitir a su vez que se pueda copiar sin límites.” El copyleft va sorgir en contraposició al copyright.

A continuació explicaré les 4 situacions que es proposen en l’exercici, i que només una d’elles es correcte.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
En aquesta situació el mestre els hi està dient que només poden utilitzar un tipus de bamba en concret. Això és equiparable al programari privat, ja que el mestre no et dóna opció a un altre model, a portar les bambes que millor li vagin al nen.

B- Estem a classe fent un projecte de col•laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
En aquesta situació el mestre està agafant un treball d’una persona sense el seu permís, no sabem si la persona que va posar aquesta imatge a internet voldria que aparegués en un treball.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació tampoc és correcta perquè el mestre els obliga a utilitzar un Power-Point d'un any concret.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
En aquest cas, sí que és correcte i va acord amb el pensament del software lliure ja que el mestre els hi diu que poden agafar la postal que més els agradi, no una concreta.